DESK RESEARCH
ENTREVISTA
AUTÒPSIA
PERSONA & USE CASE

FICCIÓ
BIBLIOGRAFIA
ENTREVISTA
SOTA LA MÀSCARA VERDA
L'entrevista és una gran oportunitat per a l'obtenció de dades, informació o opinió d'una especialista o persona propera a l'àmbit que recerques. Per a nosaltres va ser tot un repte!.
Les entrevistes tenen diferents tipologies segons la disciplina d'estudi i la forma en què es desplega. Existeix un gran ventall de possibilitats premsa, publicació-llibre, podcast, performance, videoentrevista, amb suport visual, domèstica, aleatòria, immersiva, carpool karaoke, socientrevista, shadowing, web, concurs TV, gràfica impresa, etc.
Entre tots els subtemes que teníem entre mans vam decidir focalitzar l'entrevista amb el decreixement i la problemàtica oculta de les energies renovables.

Teníem interès en entrevistar:

La Secretaria d'Estat d'Energia, la qual s'encarrega de la transició d'energies verdes aquí Espanya, per preguntar sobre com s'està gestionant aquest canvi, si és un canvi net i les característiques d'aquesta operació.

La Cooperativa d'Habitatge La Borda, un projecte d'habitatge social on s'està treballant una forma de vida sustentada en la reducció de penjada de carboni, residus i consum energètic. Ens interessava poder conèixer com s'aconseguien aquests canvis i quins esforços implicaven.

Som Energia, la cooperativa de consum d'energia verda, ens interessava conèixer la seva opinió respecte a una reducció al consum energètic i més sobre el seu projecte; d'on obtenien les plaques i més.

D'aquests possibles entrevistats vam poder rebre les respostes de Som Energia!


Com que ens van rebutjar la petició de dues entrevistes, a La Secretaria d'Estat d'Energia i a La Cooperativa d'Habitatge La Borda, el temps se'ns llançava al damunt i buscant una tercera sortida, Som Energia era la nostra última oportunitat. Per aquest motiu, i com que la cooperativa ens va dir que no disposaven de molt de temps a causa de gestions internes, el format de l'entrevista va ser via correu.



Amb aquest material, vam decidir que la formalització de l'entrevista pel nostre projecte seria "hackejar-la", relacionant-la amb la ficció, simulant que es tracta d'una entrevista a una cooperativa de consum d'energia verda l'any 2132.




Ens donaven informació sobre el funcionament d'una cooperativa i la visió d'aquesta sobre el precipitat canvi a energies verdes, decreixement. Han estat de gran ajuda per entendre i potenciar el mètode de la ficció.




Entrevista original a Som Energia:




Per què creieu què és necessari apostar per energies renovables i verdes?






Perquè creiem que son la millor alternativa al model energètic actual, que està centrat en energies no-renovables que contaminen el planeta i els que hi vivim.






Una de les problemàtiques menys visibles és l'impacte mediambiental causat per a l'explotació desenfrenada de recursos per al desenvolupament i ràpid establiment de les energies renovables. Teniu algun pla per no contribuir en aquest canvi precipitat? En cas afirmatiu, quin?






Estem treballant en poder explicar aviat la nostra visió i posicionament en aquesta nova situació. Alguns punts a considerar: Els projectes d’energies renovables són reversibles. Si hem de fer una transició energètica no hem de deixar que quedi en mans dels de sempre. Estem en contra dels macroprojectes, però no podem anar a l’altre extrem i que només puguem posar plaques solars a les teulades. Hi haurà d’haver ocupació de territori, amb l’autoconsum no n’hi ha prou. El que caldria és que les persones de cada municipi hi participin directament, amb autoabastiment i en presa de decisió, amb la creació de cooperatives i comunitats energètiques locals”.

Des de fa més de 10 anys que a Som Energia diem que volem energia renovable a les nostres cases i al mateix temps, impulsar projectes renovables que estiguin en mans de la ciutadania compromesa en el canvi de model energètic.

El nostre gran repte serà definir: a quin ritme volem aquest desenvolupament renovable? Quin poder tindrem com a ciutadania organitzada? Qui en tindrà la propietat i per tant, podrà determinar el futur model? S’equilibraran els interessos econòmics amb el benestar de les persones i del planeta?

Sense l’activació de la gent, la transformació no només no serà possible, sinó que tampoc arribarà a provocar els canvi socials que l’emergència climàtica requereix.





D'on obteniu les tecnologies (plaques fotovoltaiques, parcs eòlics, …) i terrenys necessàris per a la producció d'aquesta energia renovable?




Les comprem al mercat, seguint aquests principis acordats amb la base societaria i aprovats en Assemblea General l’any 2014.





seguint aquests principis





El decreixement és un model que posa en el centre del seu discurs la sostenibilitat de la vida, apostant a la reducció de producció i consum. Recolzeu una reducció de consum energètic?




Sí, i tant, a Som Energia la nostra missió com a cooperativa, a part de produir i comercialitzar energia verda, és contribuir a la millora de l’eficiència energètica de les més de 71.000 persones sòcies i 127.000 contractes d’electricitat renovable. Per això, hem creat eines que impulsem com cursos de formació dedicats a l’Aula Popular i també dels informes detallats que enviem a través del servei d’Infoenergia.

Per cert, a la cooperativa intentem evitar la paraula “consum” relacionat amb energia i electricitat. Els recursos renovables, al contrari dels combustibles fòssils no-renovables, no es consumeixen sinó que s’utilitzen. Canviar el model energètic també requereix canviar les paraules que utilitzem per explicar-lo.





a l’Aula Popular





servei d’Infoenergia.





Quins beneficis aporta no dependre de tercers en la producció i comercialització?




Primer, hem de ser conscients que al nostre país estem operant dins d’un oligopoli elèctric i un sector hiper-regulat. La producció és l’inici del procés i, abans de poder-la comercialitzar, necessitem transportar i distribuir l’energia que generem i, en aquesta part, legalment no es permet incidir-hi. Dit això, el model cooperatiu des d’on produïm i comercialitzem l’energia, sigui un dels millors avantatges, donat que ho fem seguint els principis i valors del cooperativisme i de l’economia social i solidària. Un exemple, per exemple del fet de comercialitzar posant les persones al centre, pot ser a principis d’aquest any, en un moment de crisis sanitària i social, conscients del fred de l’hivern i de l’augment de la demanda, tot i perdre-hi diners, a la cooperativa es va decidir NO apujar les tarifes d’electricitat. No va ser el cas d’altres empreses del mercat regulat, que van apujar els seus preus de venda d’electricitat fins a màxims històrics.





oligopoli elèctric





cooperativisme





economia social i solidària





NO apujar les tarifes d’electricitat





màxims històrics





Entrevista fictícia a Junts Energia:




Una de les problemàtiques menys visibles és l'impacte mediambiental causat per a l'explotació desenfrenada de recursos per al desenvolupament i ràpid establiment de les energies renovables. Teniu algun pla per no contribuir en aquest canvi precipitat? En cas afirmatiu, quin?Una de les problemàtiques menys visibles és l'impacte mediambiental causat per a l'explotació desenfrenada de recursos per al desenvolupament i ràpid establiment de les energies renovables. Teniu algun pla per no contribuir en aquest canvi precipitat? En cas afirmatiu, quin?






La discussió sobre l'impacte ambiental i social dels projectes d'energies renovables és molt complexa perquè resulta molt difícil avaluar totes les variables que hi ha en joc així com el cost ambiental, social i econòmic dels projectes. És a dir, saber quin és l'impacte a nivell global que pot suposar que es descarti una instal·lació d'energia renovable, un dels grans valors diferenciadors de la nostra.

Estem treballant en poder explicar aviat la nostra visió i posicionament en aquesta nova situació. Alguns punts a considerar: Els projectes d'energies renovables són reversibles. No hem de deixar que quedi en mans dels de sempre. Estem en contra dels macroprojectes, però no podem anar a l'altre extrem i que només puguem posar plaques solars a les teulades. Hi haurà d'haver ocupació de territori, amb l'autoconsum no n'hi ha prou. El que caldria és que les persones de cada municipi hi participin directament, amb autoabastiment i en presa de decisió, amb la creació de cooperatives i comunitats energètiques locals".

El nostre gran repte serà definir: a quin ritme volem aquest desenvolupament renovable? Quin poder tindrem com a ciutadania organitzada? Qui en tindrà la propietat i per tant, podrà determinar el futur model? S'equilibraran els interessos econòmics amb el benestar de les persones i del planeta?






Esteu assabentades dels esdeveniments mundials darrere l’energia verda? Les guerres per territoris, la destrucció de continents, el cas d’Àfrica, de l’Amazones...?






Malauradament, no tenim constància concreta dels esdeveniments que ens exposes. És cert que hi ha hagut molts rumors sobre la destrucció de l’Amazones per la construcció de camps de producció d’energia, però al no tindre proves, no podem verificar que es cert. Com hem comentat en la resposta anterior, estem en contra dels macroprojectes i més si suposen la destrucció que ens dius.






D'on obteniu les tecnologies (plaques fotovoltaiques, parcs eòlics, …) i terrenys necessàris per a la producció d'aquesta energia renovable?






Les comprem al mercat, seguint uns principis acordats amb la base societària i aprovats en Assemblea General l'any 2014. Pel que fa a els projectes sobre terreny, es prioritza la realització sobre sòl no productiu tot i que no es descarta l'avaluació en casos concrets on es compleixin d'altres criteris, ja que el consens sobre productivitat també és molt complex. En aquests casos, s'haurà de demanar opinió i la implicació, projecte per projecte, al grup local pertinent per tal de definir pros i contres.






El decreixement és un model que posa en el centre del seu discurs la sostenibilitat de la vida, apostant a la reducció de producció i consum. Recolzeu una reducció de consum energètic?






Sí, i tant, a Junts Energia la nostra missió com a cooperativa, a part de produir i comercialitzar energia verda, és contribuir a la millora de l’eficiència energètica de les persones sòcies i que ens han contractat. Per això, hem creat eines que impulsem com cursos de formació dedicats i també dels informes detallats.

Nosaltres recolzem l’equilibri adequat en cada projecte, entre criteris mediambientals, socials i econòmics per tal de poder continuar generant-nos la nostra energia.

Per cert, a la cooperativa intentem evitar la paraula “consum” relacionat amb energia i electricitat. Els recursos renovables, al contrari dels combustibles fòssils no-renovables, no es consumeixen sinó que s’utilitzen. Canviar el model energètic també requereix canviar les paraules que utilitzem per explicar-lo.




Quins beneficis aporta no dependre de tercers en la producció i comercialització?






Primer, hem de ser conscients que al nostre país estem operant dins d'un oligopoli elèctric i un sector híper-regulat. El sector elèctric segueix dominat per un grapat de grans empreses prou poderoses per a imposar els seus interessos i obstaculitzar la transició energètica. Els moviments contra la pobresa energètica i les cooperatives verdes mostren un camí cap a una major democràcia energètica, però també es necessita un tercer pilar: la remunicipalització de les xarxes elèctriques.

La producció és l'inici del procés i, abans de poder-la comercialitzar, necessitem transportar i distribuir l'energia que generem i, en aquesta part, legalment no es permet incidir-hi. Dit això, el model cooperatiu des d'on produïm i comercialitzem l'energia, sigui un dels millors avantatges, donat que ho fem seguint els principis i valors del cooperativisme i de l'economia social i solidària. Un exemple, el fet de comercialitzar posant les persones al centre, pot ser, en un moment de crisis sanitària i social, conscients del fred de l'hivern i de l'augment de la demanda, tot i perdre-hi diners, a la cooperativa es decidirà NO apujar les tarifes d'electricitat. No va ser el cas d'altres empreses del mercat regulat, que van apujar els seus preus de venda d'electricitat fins a màxims històrics.




Linck entrevista fictícia a Junts Energia:




https://patata.hotglue.me/?EcoleaksEntrevista